El Nou Codi Penal redueix la pena de presó en el cas d'insubmissió a la mili i la substitueix per una multa en el cas d'insubmissió a la PSS. Alhora, imposa una inhabilitació absoluta que inclou la incapacitat per portar a terme qualsevol treball o càrrec al servei de les Administracions, Entitats o Empreses Públiques o dels seus Organismes Autònoms i per obtenir subvencions, beques o ajudes públiques de qualsevol tipus. Aquesta inhabilitació s'extén durant un periode de 10 a 14 anys (insubmissió a la mili) o de 8 a 12 anys (insubmissió a la PS S).

Per tant, la insubmissió no tan sols segueix criminalitzada penalment sinó que la duració de la pena és més extensa en el temps. Alhora, canvia el sentit de la repressió: I'insubmís passarà de ser un pres a ser un ciutadà de segona afavorint així una situació de precarietat econòmica, limitant la possibilitat de trobar un treball, de rebre ajuts públics i acabant amb moltes aspiracions personals i professionals durant un llarg periode de temps.

Per part de l'Estat, s'ha volgut vendre a l'opinió pública que la insubmissió era quasi despenalitzada. Però l'objectiu real ha estat mantenir i intensificar la repressió que s'aplicarà ara d'una forma més subtil amb la intenció d'ocultar-la a la llum pública i anul¨lar així la dinàmica de solidaritat social a favor del moviment d'insubmissió. Mantenir un massiu empresonament de presos de consciència estava provocant més resposta social que la tolerable per un règim que s'autoanomena democràtic. Amb la reforma penal, I'Estat continua castigant procurant que la repressió no sigui visible.

En aquest nou context, manifestem:

- Que el Nou Codi Penal mostra la incapacitat de l'Estat d'adequar el tractament jurídic a la realitat social i als valors actuals.

- Que és inacceptable que un estat que es pretén social, democràtic i de dret recorri al Dret Penal per resoldre un conflicte de caràcter polític i ideològic com és la insubmissió, tot criminalitzant les conductes dels opositors polítics tant amb càstigs de presó com de discriminació civil. Cal recordar que a l'Estat hi ha uns 15.000 insubmisos dels quals més de 330 estan complint pena de presó.

- Que l'esfera judicial, en tocar-li el paper de representant i defensora d'aquesta situació social injusta, no es pot amagar darrera d'una falsa neutralitat. Els jutges que apliquen les penes imposades pel Codi Penal estan, de fet, col¨laborant en perpetuar l'actual situació. Per tant, exhortem als jutges a posicionar-se en contra del paper que l'Estat els ha atorgat en aquest afer, a negar-se a jutjar un conflicte l'arrel del gual és polític i que només podrà resoldre's per via política i a negar-se a criminalitzar la insubmissió no aplicant així el Codi Penal.

- Que si veritablement la funció de les administracions públiques és vetllar per la qualitat de vida dels ciutadans seguint criteris democràtics, aquestes han de renunciar a convertir-se en òrgans que duguin a terme tasques repressives contra els insubmisos. Demanem així que sota cap concepte facin de botxins, no duent a terme les inhabilitacions que se'ns imposen.

- Que davant l'autoritarisme d'un Estat que, d'una banda, ens tracta com a súbdits sotmetent-nos a un règim de dirigisme i obligatorietat i, per l'altra, tanca les portes a la participació deixant pocs espais de decisió a la societat civil, nosaltres continuarem fent ús de la desobediència civil com a mecanisme democràtic d'intervenció pel canvi social des de la nostra postura antimilitarista.

- Que el nostre objectiu no és aconseguir unes lleis que suavitzin la repressió als insubmisos. La lluita per la despenalització de la insubmissió forma part de l'objectiu d'obrir uns canals que ens permetin intervenir veritablement en les decisions que afecten el nostre futur com a ciutadans i així poder dur a terme el canvi social antimilitarista pel qual lluitem.

- Que la lluita antimilitarista reafirma l'individu com a persona activa capaç de canviar l'entorn social on viu i comporta una lluita per les llibertats individuals i col¨lectives amb l'objectiu polític d'arribar a l'abolició dels exèrcits dins d'una transformació social on se superin els valors de domini, agressió i intolerància en favor d'unes relacions socials més justes.

- Que la imminent professionalització de l'Exèrcit espanyol no significa cap pas endavant en la nostra lluita. Per una banda, es tracta d'una adaptació al nou context bèl¨lic internacional que comporta uns exèrcits basats en cossos d'èlit, amb alta tecnologia militar i que requereixen soldats professionals. Per l'altra, es tracta de rentar la cara a l'Exèrcit enfront la progressiva deslegitimació del servei militar obligatori. Nosaltres, en lluitar per millorar la convivència entre les persones i els pobles, no podem estar a favor d'un exèrcit professional, més potent i destructiu i que comporta un augment de la despesa militar. El nostre objectiu és abolir l'estat militaritzat.

Assemblea d'Insubmisos/es de Catalunya (24-25 maig 96)