El panorama polític català i estatal ens ofereix, cada vegada més, una mostra de la separació entre dues realitats: la virtual de la política i la brutal realitat del carrer. La visita dels brigadistes internacionals ha donat oportunitat de veure aquest fet. Rendir homenatge a aquests homes i dones, que van venir a lluitar per la llibertat i la causa antifeixista, hauria de voler dir retre homenatge al contingut de la seva lluita. No és el moment ni el lloc per debatre aixó, pero no podem oblidar el trist paper dels dirigents estalinistes que els van manipular, instrumentalitzar i convertir, molt sovint, en víctimes dels objectius d'encarrilament de la lluita revolucionària cap els interessos de la Unió Soviètica.

Aquests dies, la seva visita s'ha volgut convertir en la visita de la reconciliació, de l'oblit i de la despolitització de la seva lluita. Són homes i dones que van lluitar per la democràcia, diuen; i és cert, però també és cert que no lluitaren per aquesta democràcia de monarquia, OTAN, GAL i neoliberalisme. Ens hauríem de preguntar a quin costat de la barricada van ser els avantpassats polítics dels que ara rendeixen homenatge als i a les brigadistes, ens hem de preguntar quina és l'actitud dels governants i l'oposició davant dels que lluiten per ideals semblants als lluitadors i lluitadores del 36. Si ens ho preguntem, veurem el grau d'hipocresia d'aquest homenatge oficial, que vol ser l'enterrament oficial d'un passat que s'ha aconseguit fer desaparèixer de la consciència col·lectiva.

Una prova més de la hipocresia del teatre polític és que el PSOE —amb la complicitat de bona part de l'esquerra parlamentària i aprofitant el distanciament del PP dels homenatges—, després de fer d'enterrador major de les lluites del 36 i d'haver ignorat, expressament, no només als i les brigadistes sinó també als lluitadors i lluitadores republicanes i revolucionàries (negant-los fins ara, als uns, la nacionalitat espanyola promesa i, als altres, el dret a una pensió digne) vulgui erigir-se en defensor d'aquesta gent.

Independentment del valor simbòlic que per als i les brigadistes internacionals pugui tenir la seva estada a l'Estat espanyol i els homenatges rebuts, el que és segur és que el millor homenatge que els hi podem rendir, a ells i tots els lluitadors i lluitadores revolucionàris del 36, és reprendre els seus somnis i, tenint en compte la realitat que ens envolta, posar els fonaments que permetin continuar la lluita per un món solidari i sense fronteres.

El Lokal