Cada dia algun transport de residus radiactius provinents de la industria nuclear circula per les nostres carreteres. El perill radiactiu és ben aprop de nosaltres.

Els residus radiactius

Un reactor de gran tamany (1.000 Mw) produeix prop de 30 tones de residus d’alta activitat (combustible gastat) cada any. Aquestes substàncies seran tòxiques durant centenars de milers d’anys, unes vint vegades més que tota la història de la humanitat. Tot i l’enorme quantitat de recursos que es destinen a la recerca de solucions, no se n’ha torbat cap de satisfactòria… Sembla ser que la industria nuclear s’inclinará per enterrar-los en profunditat, en condicions poc segures.

A més, es generen residus de mitja activitat (filtres, refrigerants, materials en contacte amb el combustible, residus de la mineria d’urani, etc.) i de baixa activitat (objectes irradiats).

Quants n’hi han?

A l’Estat espanyol hi ha actualment 1.457 Tm de residus d’alta activitat, quantitat que es multiplicarà per quatre si no s’aturen les centrals. De moment, s’emmagatzemen en piscines a les mateixes centrals, tret del cas de Vandellòs I, que està enviant-los, probablement per via fèrrea (a raó d’unes 200 Tm cada any), a les plantes de reprocessament de França i Anglaterra.

A Catalunya tenim tres reactors nuclears en funcionament, que generan una mitjana de 75 tones de combustible gastat a l’any. El primer semestre de 1995, a les centrals nuclears catalanes s’emmagatzemaven 7.030 bidons, de 220 litres cadascún, amb residus de mitja i baixa activitat.

Transports

El transport de substàncies radiactives s’estructura en quatre etapes:

1.- Des de les mines d’urani de Saeleices el Chico (Salamanca) a la badia d’Algecires (Cadis), des d’on s’envia a l’estranger per ser enriquit.

2.- L’urani enriquit torna en vaixell a la badia d’Algecires, des d’on es transporta per carretera fins a la fàbrica de combustible de Juzbado (Salamanca).

3.- Des d’allí es portat fins cadascún dels reactors nuclears en funcionament.

4.- Finalment, els residus de mitja i baixa activitat es transporten des de les centrals fins al cementiri nuclear del Cabril (Còrdova). Aquestes rutes són especialment llargues.

Com veiem, els camions amb materials radiactius recorren quasi diàriament les nostres carreteres. A Catalunya, en concret, segons les pròpies dades del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), durant el primer semestre de 1995 es van realitzar 3 transports de combustible cap a Ascó I i II i Vandellòs II. En el mateix periode es van realitzar 38 transports de residus de mitja i baixa activitat des d’Ascó i Vandellòs cap el cementiri del Cabril. En total es van transportar 1.421 envasos.

Les rutes de Catalunya més afectades pels transports nuclears són:

— Ruta Vandellòs-Tarragona: autopista A2 i N-340.

— Ruta Tarragona-Lleida: N-240 i autopista A2.

— Ruta Ascó-Lleida (passant per Sarroca de Lleida): N-230 i N-233.

I des de Lleida a Saragossa, Madrid, El Cabril o Juzbado.

Conclusió

És evident que el risc d’accident, ja de per sí molt elevat a la carretera, pendria dimesions de catàstrofe si l’accidentat fos un d’aquests camions, cosa perfectament possible. Us oferim, però, aquesta informació no per alarmar-vos, sinó per mostrar un més dels molts perills que comporta l’ús de l’energia nuclear. Ningú no vol ni sap on col·locar aquests residus. Una raó més per posicionar-se en contra de l’ús d’aquesta energia, i a favor de l’estalvi energètic i les energies alternatives.

La solució? Aquí no s’hi val canviar el camió pel tren. L’única solució admissible és la supressió de tot transport radiactiu. I per a això cal començar TANCANT TOTES LES CENTRALS NUCLEARS.

Contra el transport de residus radiactius, dins la campanya per la desnuclearització de Catalunya.

Coda, Acció Ecologista, El Lokal i altres 36 col·lectius