Molta gent pensa que la universitat es un focus de saber universal, un lloc de debat, de crítica, de reflexió i de creació de noves idees. Això és el que ens agradaria a tots!, però nosaltres estudiants i membres de l’Assemblea en Defensa de l’Ensenyament Públic, volem donar una visió real del trist panorama universitari; formador de persones grises, submises i passives, gens crítiques ni creatives.

Aquest suposat temple de reflexió és un espai de repressió intel·lectual dissimulat sota un vernís d’aspecte democràtic i progressista. Mai no ha estat un ensenyament veritablement públic ni popular. Quants estudiant*s treballador*s, quants immigrants, quants obrers, quants aturad*s… hi poden accedir? I què hem fet nosaltres per impedir-ho?

Aquest elitisme es veu reforçat pels nous plans d’estudi, d’horaris intensius, que busquen una professionalització de l’estudiant, el qual cada vegada ha de pagar més per un ensenyament més deficient, podent recòrrer cada cop menys al depauperat sistema actual de beques, en gradual desaparició, en favor dels crèdits bancaris; un signe més de la privatització de la universitat que truca ja a les nostres portes.

Ara per ara ja són moltes i molt variades les deficiències del sistema universitari "públic": Inversió de diners públics en centres privats, amb el perjudici que això comporta pels centres públics; privatització dels serveis de la universitat, amb el conseqüent encariment de preus; convenis de pràctiques en institucions privades on s’utilitza l’estudiant com mà d’obra gratuïta; augment cada vegada més per sobre de l’IPC de les taxes de matrícula; el molt deficient sistema actual de beques serà substituit en un curt plaç per un sistema de crèdits bancaris que beneficiarà als de sempre; l’estudi d’una segona carrera deixa de ser un dret per convertir-se en un luxe, fent-se pagar un 50% de recàrrec a aquestes persones; existència d’universitats públiques de primera, segona i tercera, fet que comporta la creació d’universitats públiques molt elitistes, com la Pompeu Fabra; imposició d’un model d’ensenyament molt intensiu (horaris matí i tarda, rigidesa en els criteris de permanència i impossibilitat de combinar treball i estudi).

Per si fos poc, ara el duet Aznar-Pujol ens amenaça en continuar prenent mesures de caire ultra-liberal al món universitari en nom del "sacro santo" Maastricht, per tant, la privatització lluny d’aturar-se segueix endavant: la retallada de finançament que està patint l’ensenyament públic s’està traduïnt en un augment del finançament privat, conseqüentment la universitat es convertirà en un model empresarial que buscarà el màxim rendiment i eficàcia econòmica, deixant de banda la dimensió humana i formativa.

És precisament aquest nou model d’universitat el que ofegarà a les famílies amb una duplicació del preu de les carreres, en un moment en que s’està preparant una segona i fatídica reforma laboral, en la qual la majoria dels llocs de treball seran més precaris que mai i amb uns sous molt baixos, convertint la universitat en un reducte encara més inaccesible, en favor d’unes èlits privilegiades amb lloc de treball assegurat (perfecta còpia del sistema yankee!).

En definitiva, darrera dels múltiples problemes de la universitat s’amaguen poderosos interessos de bancs, empreses de treball temporal, contra les quals ens resulta molt difícil lluitar.

Davant d’aquesta alarmant situació, els i les estudiants de la Rovira i Virgili creiem necessària una presa de conciència social i l’inici d’una mobilització continuada. Per aquest motiu, ja fa un parell de mesos que s’està consolidant el moviment assembleari a totes les facultats amb l’ànim que tothom s’involucri en la DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC. Però, per què som assemblearis?

Doncs, gràcies a la "democràcia" universitària, que és un perfecte reflexe de la que hi ha al Nou Ordre Mundial, amb uns representants "legals" (alguns escollits amb zero vots) que no lluiten pels interessos dels estudiants. Molts d’aquets representants estan dividits en vàries associacions d’estudiants, la majoria de les quals sota control dels òrgans de govern i que no tenen altre funció que desmobilitzà el moviment estudiantil i reventà les assemblees. Per tant, ens hem vist feliçment "obligats" a unir-nos en assemblea, on cada estudiant* és representa a sí mateix*, i en la qual hi ha gent de diverses tendències polítiques i altres d’apolítiques. Considerem que aquest és el sistema realment representatiu i democràtic.

Han estat precisament les assemblees de cada facultat, les que van decidir portar a terme les mobilitzacions, les quals van començar el passat 21 de novembre, amb manis a tot Catalunya; a Tarragona vam ser 2.000. El 10 de desembre vam continuar les mobilitzacions i ens vam tancar a la Facultat de Lletres i Químiques durant 11 dies, per tal d’acconseguir el posicionament del Rector de la URV i del Delegat de la Generalitat, un tal Maldonado, el qual no es posicionà. Durant aquests 11 dies es constituí una assemblea permanent i es feren tot tipus d’activitats: passis de pelis, xerrades, una xiulada a can Maldonado, dos talls sorpresa de trànsit a la pça. Imperial Tarraco… que van concloure amb una multitudinària mani de 4.000 persones.

Aquesta campanya no s’acaba aquí, es seguirà treballant a les assemblees de Facultat per tal de decidir quin és el camí que volem seguir i quines accions empendrem. Tothom, estudiants o no, tenim dret a opinar sobre el tipus d’Universitat que volem.

Som conscients que el problema al qual ens enfrontem transcendeix els murs de la Universitat i que es tracta d’un problema social mundial. No cerquem uns resultats immediats a curt termini, volem fomentar una ressistència popular a l’etern sistema establert i és per això que no ens conformarem amb el manteniment del que ja tenim, sinó que EXIGIM el dret de totes les persones a l’accés a una educació de qualitat (no manipuladora, ni alienadora), a formar-se professionalment i a realitzar-se en llibertat: volem una Universitat POPULAR, LLIURE i AUTOGESTIONÀRIA.

Companyes i companys lectors, us demanem el vostre suport per defensar un dret i un servei que és de tot*s i per a tot*s, i no d’uns pocs privilegiats. Us animem a crear un debat social, a participar en les nostres assemblees i a mobilitzar-vos amb nosaltres.

Marc i Marcel·la Princesa